1937: Un any crucial
Quan Orwell inicia la redacció de The Road of Wigan Pier, es dóna la circumstància que a l'obra realitzada fins aquell moment, tot i que en són protagonistes les classes baixes de la societat, no hi havia cap testimoni del seu component majoritari, el proletariat. En aquest sentit radica la importància d'aquesta obra dins el conjunt, així com la de l'observació que la genera, en el context de la seva experiència vital. Completa la seva panoràmica de la massa dels «oblidats de la fortuna» i l¡ fa descobrir una classe social prou nombrosa i potencialment poderosa per iniciar el que la sola voluntat de l’escriptor no podria mai: la subversió de l'ordre establert, la llarga marxa cap a una societat ideal. En aquest estat d'idees precís, l'impacte de la revolució social espanyola ve a caure en terreny adobat.[1] El 1937 serà un any clau a la seva vida; els fets observats deixaran una marca indeleble en tota la seva activitat posterior, encara que no en el sentit que tòpicament es podria suposar.
En el període que va del 1938 al 1950, l 'any de la seva mort prematura, tan sols escriuria quatre obres més de creació literària. Tres d'elles —Homage to Catalonia, Animal Farm i Nineteen Eighty-Four—,[2] malgrat ser fruit de diferents gèneres i malgrat la diferència temàtica superficial, formen una veritable trilogia, ja que posseeixen en la seva estructura profunda una unitat de sentit, una visió lúcida dels perills reals i potencials de la social-burocràcia. Coming Up For Air[3] és el títol de la quarta, redactada l'any 1938 durant una estada al Marroc per motius de salut.[4] El protagonista d'aquesta història és altra vegada un representant de la petita burgesia anglesa ofegat per una crisi d'identitat. En el context del seu relat nostàlgic s'insereixen força reflexions sobre la deshumanització del treball, la degradació del camp i les ciutats, la crisi de la família tradicional, la guerra, etc. Es nota fàcilment la preponderància de l'element «pacifista»[5] dintre del missatge global del text.
La seva postura personal respecte al pacifisme oscil·la forca, i sovint, entre un rebuig radical i una certa acceptació, segons el punt de vista de l'internacionalisme proletari. No ha de sorprendre'ns aquesta vacil·lació, no es tracta d'un fet aïllat. Característic d'aquesta segona etapa de la seva vida va ser que a la seva ment, al costat de visions lucidíssimes, regnés una certa confusió d'idees[6] —evidenciada per les freqüents contradiccions, rectificacions i paradoxes— que no implica, però, una crisi o canvi d'orientació de pressupostos i objectius, sinó que posa de manifest la condició cada vegada mes complexa i deteriorada de la nostra realitat social contemporània i l'existència d'un difícil procés dialèctic de recerca de plantejaments tàctics davant aquesta realitat.
Llegint el seu epistolari, les ressenyes i els assaigs relacionats amb la guerra civil, es pot comprovar que aquesta confusió —com en aquesta lucidesa— no és aliena a la seva «experiència espanyola».[7]
La trilogia de la por
Homage to Catalonia, pel seu caràcter quasi periodístic, no té un argument orgànic i s'estructura en una successió d'imatges testimonials en les quals s'entremesclen referències emocionals i reflexions critiques. S'inicien amb la seva arribada a Barcelona el desembre de 1936 —on regna una atmosfera revolucionaria seductora— i, després de la descripció de la tediosa estada al front d'Aragó, conclou amb la marxa enmig en les turbulentes setmanes que succeeixen als fets de maig, un cop constatada la total desaparició de l'entusiasme revolucionari. Una marxa que va tenir molt de fugida, ja que, per circumstàncies alienes a la seva voluntat, havia tingut la «desgràcia» d'allistar-se a les milícies del POUM en lloc de fer-ho a les Brigades Internacionals.[8]
 |
| Un grup de milicians del POUM al pati d'armes la caserna Lenin a Barcelona, el 15 de febrer de 1937. Al fons, sobresortint entre els companys, pot veure's George Orwell. Fotografia feta per Agustí Centelles. |
Les declaracions de simpatia envers anarquistes i marxistes independents, la seva denúncia de les maniobres dels stalinistes i de la «guerra civil» dins el bàndol republicà, no van agradar als intel·lectuals «compromesos» anglesos i van tancar-li les portes del seu editor habitual. A la seva mort, dotze anys més tard, encara no s’havia exhaurit la primera edició —de 1.500 exemplars— malgrat el renom adquirit per Orwell a partir de 1946.
[1] «He vist coses meravelloses i ara crec finalment en el socialisme, cosa que no succeïa abans» («Carta a Cyríl Connolly», 08/06/37).
[2] Traduïdes com Homenaje a Cataluña: un testimonio sobre la revolución española i Homenatge a Catalunya: un testimoni sobre la revolució espanyola; Rebelión en la granja, La granja de los animales, Rebelión en Torre Animal, Rebel·lió a la granja, Granja animal, La rebel·lió dels animals i La revolta dels animals; i 1984, Mil novecientos ochenta y cuatro i Mil nou-cents vuitanta-quatre.
[3] Traduïda com Subir a por aire.
[4] La seva salut, sempre precària, havia empitjorat amb la duresa de la vida a les trinxeres i la ferida rebuda.
[5] Per adreçar-se a la mentalitat de l'home del carrer, no fa ús d'arguments ideològics, sinó de sentit comú, desmitificant la visió romàntica de la guerra que s’acostumava a inculcar en aquells que no la coneixen i que la protagonitzaven més directament. En realitat, la seva oposició a la guerra que s'apropava era deguda al seu previsible caràcter interimperialista. Sovint, no veia gaire dissemblança entre els feixismes i la democràcia —«...el feixisme i la “democràcia” burgesa són dues mitges taronges» («Frenant damunt la mulladissa a Espanya», 1937)—, i per aquest motiu, havent perdut l’esperança que el socialisme revolucionari adquirís prou forca com alternativa, no trobava el sentit d'escollir entre un bàndol o l'altre. Amb el pas del temps canviaria la seva postura envers el sistema democràtic liberal. Així, parlant de les salvaguardes factibles contra un futur totalitari diu: «L'altra es que [...] la tradició liberal pugui mantenir-se viva» («Mirant endarrere cap la guerra civil espanyola», 1942).
[6] Per exemple: trenca rotundament amb e! moviment anarquista anglosaxó, qualificant els seus membres com a «objectivament favorables al feixisme», a causa del seu pacifisme i, tanmateix, manté fins a la f¡ dels seus dies una relació intensa i amistosa amb les seves figures mes destacades; o be, emprèn un duríssim atac contra Ghandi i les seves idees («Reflexions sobre Ghandi», 1949) que conclou amb el reconeixement que Ghandi és l'únic líder polític de talla pel que pot sentir simpatia.
[7] Homage to Catalonia és el text mes indicat per conèixer les seves vivències i opinions, però per entendre les conseqüències d'aquesta experiència en el desenvolupament del seu pensament, em sembla tant o més necessària la lectura global d'altres textos menys elaborats sobre la guerra civil (Mi guerra civil española, Barcelona, 1978).
[8] Abans de sortir d'Anglaterra, algú li va dir que no podria traspassar la frontera sense portar una recomanació procedent d'una organització d'esquerres. Va aconseguir-la del Partit Laborista Independent (ILP), la línia del qual era propera a la del POUM; per aquest motiu, en arribar no va poder enrolar se a les Brigades Internacionals com ho hauria fet en el cas de portar-la del Partit Comunista (CPB).
No hay comentarios:
Publicar un comentario