El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


martes, 23 de noviembre de 2010

GEORGE ORWELL I LA LITERATURA COMPROMESA - III (1984)

Animal Farm fou inicialment un pas més en la seva momentània decadència com a escriptor professional. En plena guerra mundial i, per tant, en ple període d'amistat forçada entre aliats i bolxevics, resultava gairebé impossible que una editorial consentís a publicar una faula esopiana sobre el procés de degradació de la revolució a Rússia, sobre el trànsit de la dictadura del proletariat a la dictadura sobre el proletariat.
Finalment, el mateix editor que li havia publicat Homage to Catalonia s’arriscà a fer-ho, quan ja Orwell, desesperat, es disposava a autofinançar-se una senzilla edició. I així estava la situació, més malament que bé, quan, en iniciar-se la «guerra freda» el 1946, s'edita als EUA i en aquell sol any es venen més de mig milió d'exemplars. D'aquesta manera, sense transició, emergeix de l'obscuritat i es converteix en un autor de moda.
L'argument és molt simple. Els ani­mals d'una granja expulsen l'humà que els explota, tot intentant fer realitat el somni utòpic de l'«animalisme». Però la majoria dels porcs, dirigits pel seu capitost, Napoleó —mitjançant una creixent manipulació de les idees, coacció vers els discrepants, persecució dels dissidents i la explotació de manera exhaustiva del treball de la resta d'animals—, aconsegueixen crear un sistema dictatorial que els permet —ara que ja són en els nous amos— equiparar-se amb els grangers veïns, adquirint tots els vicis dels humans. El paral·lelisme entre els diversos fets i personatges de la ficció amb altres d’històrics resulta transparent.
Coincidint amb la impressió d'Animal Farm el juliol de 1945, comença la redacció de Nineteen Eighty-Four. Es tracta d'una narració de «política ficció»[1] d'un pessimisme aclaparador. El prota­gonista, Winston, pretén oferir una mínima resistència al seu antagonista, un estat tecno-burocràtic, omnipresent, omnipotent i implacable enemic de tota individualitat, que acabarà esclafantant-lo.
Si Homage to Catalonia és el testimoni de l’intent d’assolir un determinat objectiu amb la utilització de mitjans contradictoris i Animal Farm és el reflex del resultat de la pràctica reiterada d'aquest error —la conversió dels mitjans en objectiu—, Nineteen Eighty-Four és una profecia escruixidora sobre les conseqüències últimes d'aquest comportament. Si a la primera es mostra el fet concret de la manipulació de l'opinió a través del falsejament de la informació i a la segona se simbolitza la manipulació del pensament a través de la ideologia, a Nineteen Eighty-Four assistim a l'anul·lació de la consciencia individual a través del total falsejament de la informació i de la història, de la implantació d'una policia del pensament, de la creació d'una ideologia de naturalesa ambigua i d'un llenguatge restringit i «funcional» que possibilita la reducció del marge de formació del pensament. I això és així perquè des del primer moment els creadors d'aquest sistema han estat conscients que el seu veritable ob­jectiu es la satisfacció del desig de Poder.

Un exemplar de la primera edició de Nineteen Eighty-Four.


En aquesta novel·la, l'acció se situa a «Oceania», una superpotència constituïda essencialment pels EUA i l'ex-imperi britànic, els bressols de la democràcia moderna. Es fàcil deduir que davant la utilització propagandística que fa Occident d'Animal Farm, a Orwell li calia remarcar que el perill totalitari no es troba tan sols en els «altres», sinó que resideix també entre «nosaltres». Les tres superpotències que protagonitzen la història a Nineteen Eighty-Four són idèntiques, les seves característiques essencials, els seus sistemes socioeconòmics[2] són idèntics i les seves ideologies, que es proclamen diferents, son idèntiques també a causa de la seva condició de significants buits de significat o, més ben dit, plens sempre del significat més avinent per a justificar a cada instant la conducta dels que les sustenten.

Un compromís veritablement revolucionari

Nineteen Eighty-Four il·lustra molt bé el concepte de compromís aplicable a l'obra d'Orwell. Compromís, no en el sentit de servitud als interessos d'un grup ni en el de dependència de les necessitats d'una ideologia, doctrina o ideal, sinó en el de f¡delitat a una exigència senzilla d'objectivitat que ens retorna l’ànsia de coneixement perduda en els miratges intel·lectuals i en els recintes gregals, on l'ésser humà tendeix a refugiar-se per comoditat disposat a convèncer-se que en ells trobarà la veritat, el monopoli de la raó o la solució als mals que afligeixen a la humanitat. Compromís —encara que soni a despropòsit— de fidelitat a l'instint de supervivència de l’espècie i al desig de llibertat individual, davant les pressions alienants i suïcidàries del mitjà social ¡rracionalitzat que ens envolta.
En aquesta intenció d'objectivitat i veracitat, que va potenciar al màxim la seva reacció davant «el gran engany» —manllevo l'expressió a l'historiador Burnett Bolloten—[3] i la generalització d’estructures jeràrquiques i burocràtiques al servei de la compulsió totalitària, tant en els règims stalinistes com en els aparentment democràtics, radica l' interès especial de les seves critiques que, independentment del seu major o menor grau d’encert, assenyalaven despietadament i amb claredat els aspectes negatius dels seus enjudiciats. Aquesta mateixa qualitat explica també la imatge confusa del seu pensament que, lluny de ser malejat per una voluntat de conferir-li una aparença global uniforme i convincent, se'ns presenta nu i sense concessions.
Si donem per vàlid l'aforisme que afirma que «la veritat és sempre revolucionària», s’haurà de considerar que George Orwell, si bé no revolucionà l'escriptura, va ser un dels pocs escriptors contemporanis veritablement revolucionaris. [4]

(Publicat a Al Vent, 67, Terrassa, 1984)


[1] La proximitat de la data en què se situa aquesta ficció està provocant comentaris molt diferents, des dels que afirmen que encara som lluny d'aquest futur als qui creuen que ja vivim en ell. Sustenta aquesta darrera opinió, per exemple, el psicobióleg David Goodman qui ha demostrat que ja s'han convertit en realitat cent de les cent trenta-vuit «prediccions» contingudes en el llibre («Countdown to 1984: Big Brother May be Right in Schedule», 1978).
[2] Un sistema socioeconòmic que Orwell denomina «col·lectivisme oligàrquic» i que coincideix amb el que trobem definit a l’obra dels sociòlegs moderns sota una gran varietat de noms: col·lectivisme burocràtic, nou estat industrial, capitalisme burocràtic, tecnocràcia... o,  simplement, burocràcia.
[3] Burnett Bolloten, El gran engaño, Barcelona, 1975.
[4] A més d’afegir unes notes noves amb les traduccions dels títols al castellà i català amb què han estat publicades les seves obres, he recuperat algunes paraules que de ben segur em vaig menjar al mecanoscrit original i algunes línies que sens dubte es van perdre en el procés de picatge a l’empresa responsable de la fotocomposició —sens dubte, a causa de la seva foscor pretensiosa—, també he realitzat força esmenes ortogràfiques i lèxiques sobre el text original. En canvi, he respectat la redacció poc ordenada del text i l’estructura sovint caòtica de les oracions per estimació a la persona que jo era llavors.

No hay comentarios:

Publicar un comentario