El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


sábado, 31 de marzo de 2012

POBRESA I MISÈRIES (2012)



Vinyeta d'El Roto


Va arribar a la meva oïda no fa gaire dies que TV3 prepara un esdeveniment titulat «Marató per la pobresa». Vaig pensar que m’havien informat malament, ¿no voldrien dir «Marató contra la pobresa»? Però no es van equivocar, «Marató per la pobresa» és realment el títol de l’espectacle benèfic que properament ens oferirà Televisió de Catalunya.

Si aquest esdeveniment vol contribuir a eradicar la pobresa, o a fer disminuir els seus efectes, i no a afavorir-la, no s’hauria de fer servir la preposició «per», que indica la finalitat amb què es fa alguna cosa o allò a favor de què es procedeix; sinó «contra», que indica que es vol actuar en oposició a alguna cosa. La meva primera impressió va ser doncs que el desencert lingüístic de TV3 era absolut, però després un amic em va fer adonar que potser l’error era fruit d’un problema psicològic: un «lapsus linguae», un acte fallit en terminologia freudiana.

Els nostres governs, català i espanyol, semblen tan entestats en la seva marató per empobrir-nos, que el subconscient dels promotors de l’esdeveniment els va provocar un curtcircuit mental i van batejar el programa amb una expressió que contradiu la seva intenció original. I una vegada llançat el títol a la llum... ja no s’han atrevit a fer marxa enrere.

Perquè, ¿com no tenir el subconscient fent-te la guitza quan els partits governants competeixen per empobrir-nos? Retallades dels sous, retallades dels drets laborals i socials, retallades dels pressupostos destinats a la sanitat i l’educació, retallades dels minsos valors democràtics que queden a la nostra «democràcia representativa», retallades de la dignitat col·lectiva si s’acaba arribant a un acord amb el promotor d’Eurovegas...

Posats a empobrir-nos, també se’ns ha empobrit la sobirania. I no em refereixo a la sobirania de Catalunya, no. Em refereixo a la sobirania del propi Estat, convertit en una mena de colònia d’Alemanya o, més aviat, de les forces «sense rostre» que ho maneguen tot rere les bambolines.

És clar que algunes coses no es retallen: els impostos i els preus dels béns de consum essencials, les falses promeses que fan els polítics, les declaracions cíniques de les organitzacions empresarials, els privilegis de certes elits i les garrotades que acostumen a etzibar els Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració inestimable de provocadors infiltrats i eixelebrats espontanis, a la gent que es manifesta pacíficament...

Cal actuar contra els estralls que està causant el sistema capitalista, però no tan sols mitjançant iniciatives benintencionades, però impersonals, que fan pensar en la beneficència amb què apaivagaven la seva mala consciència els burgesos d’altres èpoques. Cal una acció solidària quotidiana i directa adreçada a ajudar els nostres conciutadans amb dificultats econòmiques, a evitar els desnonaments, a garantir que es respectin els drets socials i laborals de tota la col·lectivitat, etc.

No podem plegar els braços i ser testimonis passius de com les coses van empitjorant i empitjorant en ple desgovern!


(Publicat a Diari de Terrassa, 17 d'abril de 2012, 
i a Catalunya-Papers, maig de 2012.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario