El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


domingo, 16 de marzo de 2014

URUGUAI 1 – CRIM ORGANITZAT 0 (2014)




Hi ha persones preocupades per si el seu equip de futbol predilecte guanyarà la lliga i la Champions o si un final de cicle l’enfonsarà en la grisor d’altres temps.

Jo estic content perquè em penso que, en una altra competició, aquesta temporada «l’equip del seny» ha guanyat almenys un partit important —i crec que no serà l’últim— quan el 23 de desembre de 2013, José Mujica, president de l’Uruguai aprovava un projecte de llei dedicat a legalitzar la producció, venda i consum de marihuana, promovent alhora la informació i prevenció sobre el seu ús. Aquesta llei que supera de lluny la legislació holandesa, pionera en la despenalització del consum, entrarà en vigor el 10 d'abril d'enguany.

És un fet que el consum d’estupefaents no té ni tindrà aturador —200 milions de consumidors a tot el món ho demostren—, i el govern uruguaià devia tenir també ben present que la guerra dels estats contra la droga no fa sinó enfortir el poder i els beneficis de les organitzacions criminals, tal com ho confirma l’exemple de Colòmbia i especialment el de Mèxic, on la guerra de l'estat contra la droga ha derivat en una veritable guerra civil en la qual hi ha moments en què fins i tot sembla que els narcotraficants guanyin la partida.

A tot el món el poder d'aquests delinqüents ha anat augmentant a causa tant de la desmesura de la seva violència, amb pràctiques terroristes esgarrifoses, com de la seva puixança en els àmbits informàtic i financer, i això sense comptar amb la complicitat paradoxal de certa agència d’intel·ligència que, des de fa dècades, ha finançat amb diners procedents del narcotràfic la lluita contra «els enemics» de l’Imperi.

La legalització, a l’arrabassar de mans dels delinqüents el control del mercat, acabaria amb el mal que causen als individus i a la col·lectivitat, que és molt pitjor —de manera quantitativa i qualitativa— que el que provoquen les drogues mateix.

A més del casos d’Holanda i ara de l’Uruguai, ens trobem que l'any 2011 un gran nombre d’alts dirigents de diversos països de l’Amèrica Llatina i d'Europa —conservadors i progressistes, tant és, el seny els aconsellava— van manifestar de manera conjunta la seva oposició a les polítiques repressives contra el consum i el tràfic de drogues, i van demanar que se cerquessin models de regulació legal, alhora que proposaven: «Terminar con la criminalización, la marginalización y la estigmatización de las personas que usan drogas pero que no hacen ningún daño a otros [i de] las personas involucradas en los segmentos inferiores de los mercados ilegales de drogas, tales como campesinos, correos y pequeños vendedores. Muchos de ellos han sido víctimas de violencia e intimidación o son dependientes de drogas. Arrestar y encarcelar decenas de millones de estas personas en las recientes décadas ha llenado las prisiones y destruido vidas y familias, sin por ello reducir la disponibilidad de drogas ilegales o el poder de las organizaciones criminales».

Doncs bé, en aquest context —quan també en alguns estats dels EUA, al cap d’anys de la legalització de l’ús terapèutic del cànnabis, ara fins i tot s’està legalitzant per a finalitats lúdiques—, no es pot entendre que a Espanya el govern que encapçala Mariano Rajoy es desmarqui amb un anacrònic Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana (29/11/13) on hi ha articles que contemplen sancions de fins a 30.000 € per al petit conreu destinat a l’autoconsum o per a la possessió encara que no sigui destinada al tràfic —fets que no són, doncs, constitutius de delicte— i de 600.000 € per qui reincideixi tres vegades en dos anys.


Una vegada més, amb aquestes mesures repressives, el govern del PP sembla obstinat en apostar per la ineficàcia i en aprofundir en el menyspreu a la ciutadania. Fins quan haurem d’aguantar la seva estultícia i la seva mesquinesa?


Publicat a Diari de Terrassa, 28 de març de 2014
i a Catalunya-Papers, abril de 2014


viernes, 14 de marzo de 2014

EN LA PLAYA (2014)




Mientras medito, unos niños corretean por la orilla y mi tedio se disipa al son de risas y gritos.


Grata tarde de domingo, de este plácido agosto, en que su ingenuo alboroto me sumerge en el ensueño y me guía hacia el sosiego de un momento luminoso.

jueves, 13 de marzo de 2014

martes, 11 de marzo de 2014

martes, 4 de marzo de 2014