El capitalismo ha formulado su tipo ideal con la figura del hombre unidimensional. Conocemos su retrato: iletrado, inculto, codicioso, limitado, sometido a lo que manda la tribu, arrogante, seguro de sí mismo, dócil. Débil con los fuertes, fuerte con los débiles, simple, previsible, fanático de los deportes y los estadios, devoto del dinero y partidario de lo irracional, profeta especializado en banalidades, en ideas pequeñas, tonto, necio, narcisista, egocéntrico, gregario, consumista, consumidor de las mitologías del momento, amoral, sin memoria, racista, cínico, sexista, misógino, conservador, reaccionario, oportunista y con algunos rasgos de la manera de ser que define un fascismo ordinario. Constituye un socio ideal para cumplir su papel en el vasto teatro del mercado nacional, y luego mundial. Este es el sujeto cuyos méritos, valores y talento se alaban actualmente. (Michel Onfray)


jueves, 14 de julio de 2016

MARIENKA BELLOSTAS, GUANYADORA DEL PREMI DE NOVEL·LA FITER I ROSSELL D’ANDORRA 2015 (2016)

 
Toni Marí, president del govern d'Andorra 
entrega a Marienka Bellostas 
el guardó de guanyadora del Premi Fiter i Rossell 



Marienka Bellostas, guanyadora 
del Premi de Novel·la Fiter i Rossell d’Andorra 2015

Marienka Bellostas va néixer a Terrassa el juliol de 1951. A partir de l’any 2012 realitza diversos cursos d’escriptura creativa i tallers de narrativa amb Sílvia Alcàntara a l’Ateneu Terrassenc, amb Fina Ginesta a la Biblioteca Central de Terrassa i amb Mercedes Abad a Trívium. Finalista l’any 2013 al IV Concurs de narracions curtes del premi Josep Soler i Palet amb el conte «L’avi», i en l’edició de 2014, amb el conte «Dècimes de segon». El 2015 guanya el Premi Fiter i Rossell en la XXXVIII Nit Literària Andorrana, amb la novel·la La nena de la casa de la bauma.


—La teva novel·la La nena de la casa de la bauma ha estat premiada amb el Premi Fiter i Rossell de la 38a Nit Literària d’Andorra. Què suposa aquest premi per al teu futur com a escriptora?
—Va ser molt inesperat i em va fer una gran il·lusió. Aquest premi em permet publicar la novel·la en una editorial de prestigi, Pagès editors. Sens dubte és per a mi una oportunitat inesperada que m’obre noves portes i m’ha renovat la il·lusió de seguir escrivint.

—Com recordes l’acte d’entrega del premi a Andorra?
—En tinc un record increïble. La rebuda va ser fantàstica, tant per part del Cercle de les Lletres i les Arts d’Andorra com pels membres del jurat i del president del Govern andorrà, el senyor Toni Martí, que em va fer entrega del premi, com dels mitjans de comunicació andorrans. Va ser un acte entranyable a l'Hotel Fènix d’Andorra, en un sopar esplèndid. Una vetllada per a mi inoblidable.

—Quan vas començar a escriure i per què?
—Sempre m’ha agradat escriure i sobretot llegir. De jove deia als amics que algun dia escriuria un llibre, però no sabia que n'era de difícil, això d’escriure ni el molt que cal treballar per poder escriure una novel·la. Fa anys vaig escriure la meva primera novel·la, però no em vaig atrevir a ensenyar-la a ningú, i la vaig guardar en un calaix. Va ser molt més tard, l’any 2012, que em vaig inscriure al primer curs d’escriptura creativa amb la Sílvia Alcàntara i que vaig començar a escriure La nena de la casa de la bauma.

—Quins autors creus que han influït especialment en la teva forma d'escriure?
La veritat és que molts, perquè de tothom s’aprèn alguna cosa, si bé n’hi ha que per a mi han resultat imprescindibles, com Anton Txèkhov, Sándor Márai, Raymond Carver, Stefan Zweig, Virginia Woolf... N’hi ha tants!

—Pots parlar-nos una mica de la teva activitat creativa literària des del punt de vista de la quotidianitat? Quan escrius? Durant el dia, al vespre, amb regularitat, a rampells?
—De nit em sento més creativa, però durant el dia ho repasso, estic atenta i prenc apunts de tot el que se m’acudeix, o del que sento o llegeixo; paraules que m’agraden, frases que em fan reflexionar o bé idees que em vénen al cap fins i tot fent les feines més rutinàries.

—A més de llegir i escriure, quina vida cultural fas? Ets sòcia o col·labores amb alguna entitat? Assisteixes habitualment a actes literaris?
—Sóc sòcia de l’Ateneu Terrassenc, i, sí, amb el meu company, el Pep Cortès, poeta, sempre que puc assisteixo a actes literaris, de poesia, exposicions, presentacions de llibres, etc., a l’Ateneu Terrassenc, a Amics de les Arts de Terrassa, a l’Ateneu Candela o a les biblioteques de la nostra ciutat.



—Quin és l’argument principal de la novel·la i què t’ha mogut a escriure sobre aquest tema?
—La meva novel·la parla d’una nena òrfena de mare que viu en una bauma amb el seu pare i els seus dos germans i, a partir d’aquest context, ens va explicant moltes altres coses, parlo de la diferència de classes, de la soledat, de la força de l’amor i de la importància de la família, dels éssers que sen van... Però també em pregunto com és que algunes persones es deixen maltractar, i quins motius poden tenir unes altres per convertir-se en maltractadores.

—La nena de la casa de la bauma fa referència a La Riereta, un petit nucli de cases proper al poble de Rellinars. Ens pots parlar d’aquest entorn i dels motius que t’han portat a triar-lo com a escenari principal de la teva novel·la?
—La història està ambientada entre Terrassa, la meva ciutat, i La Riereta on, de petita, vaig passar part dels estius i don tinc uns records inesborrables i idíl·lics. Dels turons, de les roques amb petxines fossilitzades, de la riera d’aigua cristal·lina, del gorg de cal Castellet on vaig aprendre a nedar, del gorg del Grau, dels amics... En fi, no acabaria mai!


Jordi F. Fernández Figueras

Publicada a Malarrassa, n. 15, abril de 2016


No hay comentarios:

Publicar un comentario