EL MÓN FANTÀSTIC I GROTESC DE MANUEL MOLÍ (2017)

EL MÓN FANTÀSTIC I GROTESC DE MANUEL MOLÍ

Manuel Molí, pintor, dibuixant i gravador terrassenc traspassat recentment, el 12 maig de 2016, va néixer el 1936 en un poblet de Lleida, la Portella, situat al límit de les comarques del Segrià i la Noguera.

Manuel Molí i Torrelles era el petit de la parella de fills, noi i noia, d'una família pagesa que va emigrar a Terrassa quan ell tenia 13 anys. Acabat d'arribar a Terrassa ja va començar a treballar de manyà a un taller de maquinària tèxtil i no va poder completar uns estudis mitjans.

Pel que fa a les arts plàstiques, autodidacta, va presentar les seves primeres exposicions de dibuix amb tinta els anys 1959 i 1965 al Centre Excursionista de Terrassa i posteriorment a diverses sales d'Arenys de Mar, Barcelona, Mataró, Sitges i, també, com no, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, fins a exposar, el 1973, a la Galeria Adrià de Barcelona, un espai de referència per a l’art dels anys setanta a Catalunya pel seu suport al desvetllament d'una nova sensibilitat artística al nostre país.

Baltasar Porcel va fer a La Vanguardia aquesta caracterització de l'obra presentada en aquella primera exposició a Barcelona: «…diablos esperpénticos, ratas coléricas, desolación pestífera, sexualidad cadavérica, bruticie miserable, eructación de gula pantagruélica, guadaña apocalíptica, miradas desoladas, infinita carga de apalizada vejez, cósmico vacío de paisajes, todo un mundo pulula en sus trazos agudos, combinando encantamientos oníricos, efluvios subconscientes y clamor de denuncias sociales e ideológicas».

Amb la seva incorporació al món de les grans galeries, Molí va passar de conrear exclusivament el dibuix a elaborar quadres a l'oli que es van exposar durant dècades tant a ciutats catalanes i espanyoles com a diverses ciutats d'arreu del món entre les que destaquen, per exemple, Asunción, Basilea, Estocolm, Munic, Nova York, Nuremberg… ja fos en mostres individuals o en col·lectives; i que es poden contemplar a museus d'art modern i contemporani de Barcelona, Estocolm, Madrid, Mataró, Nuremberg, Sevilla i Tarragona.

Els dibuixos i gravats dels seus inicis —que mostren en certs aspectes l'empremta de creadors com Francisco de Goya, José Gutiérrez Solana i potser d'alguns expressionistes alemanys com George Grosz— són d'una gran sobrietat figurativa, però, com passa també amb les seves pintures —que han estat relacionades amb les d'antics pintors flamencs com Hieronymus Bosch i Pieter Brueghel el Vell—, estan carregats de simbolisme clar i contundent; rere les seves imatges fantàstiques i grotesques s'amaga una dura crítica a la societat que l'envoltava que no pot deixar ningú indiferent.

El franquisme, el capitalisme, l'església, l’exèrcit, la maquinització, la vida deshumanitzada de les ciutats, l'hedonisme neurotitzat, els esperpèntics «grans» personatges històrics… seran generalment l'objectiu dels seus atacs ferotges. Tan sols la imatge enyorada dels paisatges naturals i del món vegetal —que fan pensar en Henri Rousseau— conferirà una nota de tendresa a alguns dels seus olis.

Amb el pas dels anys les seves creacions pictòriques van anar guanyant en riquesa de color i derivant cap a unes imatges de caire superrealista màgic, més exuberants, potser més oníriques, sense perdre, però, l'esperit rebel i contestatari.

Ara, amb l'exposició comissariada per Salvador Mourullo que presenta Amics de les Arts i Joventuts Musicals i que es podrà visitar entre el 18 de febrer i el 9 de març, tindrem l'oportunitat de recordar o descobrir un gran creador, veí de la nostra ciutat, concretament del barri del Torrent d'en Pere Parres, però que va ser poc conegut, en part pel seu caràcter reservat i modest, i per la seva concentració en l'activitat artística... però, a més, pel fet d'exposar i vendre la seva obra de manera preferent a Alemanya durant un parell de dècades, a la Galeria Buchholz. Va ser una mena d'exili creatiu motivat potser per un desagradable episodi arran d’una de les seves primeres exposicions a Barcelona quan, a causa d'una obra en què apareixia un general esbudellat que guardava una certa semblança amb el general Franco, el responsable de la Galeria Adrià, Francesc Mestres, va ser cridat a declarar davant del Tribunal d'Ordre Públic (l'anomenat anteriorment Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme). L'artista i el  galerista van sortir benparats gràcies a la intervenció providencial de Cesáreo Rodríguez-Aguilera, crític d'art i jutge, però potser Molí va quedar advertit dels perills d’exercir la llibertat d’expressió a Espanya, cosa que encara constatem ara mateix.

Ja és hora que Manuel Molí rebi el reconeixement de tots els terrassencs i terrassenques amants de les arts plàstiques, encara que sigui de manera pòstuma. Amb aquesta exposició hem començat a fer-ho.

Jordi F. Fernández Figueras

Ressenya publicada a Malarrassa, febrer de 2017